Las vidrieras góticas mediterráneas : composición química, técnica y estilo. El caso concreto de Barcelona y Siena en el siglo XIV [Fitxer informàtic] / [tesi doctoral de Flavia Bazzocchi ; dirigida per: Maria Rosa Terés Tomàs, Domingo Gimeno Torrente]
Bazzocchi, Flavia


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, 2012
Dirigida per: Terés i Tomàs, Maria Rosa; Gimeno Torrente, Domingo. Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art, 2012
1 fitxer electrònic

En la tesi es pretén fer un estudi comparat entre els conjunts vitris de l'àrea mediterrània, executats des de finals del segle XIII fins a mitjan segle XIV, amb especial atenció al Monestir de Pedralbes de Barcelona i a la Catedral de Siena (Itàlia). Així mateix pel que es refereix a l'àrea catalana s'analitzen de manera crítica la Catedral de Girona, la Catedral de Tarragona i l'Església de Santa Maria del Mar de Barcelona; a Itàlia es compara la gran obra pictòrica de Duccio vaig donar Buoninsegna amb l'antic conjunt vitri de l'Església de Sant Giacomo Maggiore de Bolonya. Per a aquesta finalitat s'ha aplicat una innovadora metodologia multidisciplinària on l'estudi històric-artístic de les vidrieres, i documental, s'ha complementat i interpretat gràcies a les dades proporcionades per les anàlisi química-analítiques dels materials (vidre, plom i pintura).

Prontuario químico / SA Cros

Cros SA.


3a. ed.
Barcelona : SA Cros, 1964
676 p. ; 22 cm

Avaluació per capacitat agrològica i capacitat de segrest de carboni dels sòls d'un transsecte de la comarca de La Selva [Fitxer informàtic] / Miquel Serrat i Torrent
Serrat i Torrent, Miquel


Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2009
1 fitxer electrònic
Treball de recerca.

Aquest projecte es basa en obtenir informació dels sòls d'una zona representativa de la comarca de La Selva on hi trobàvem sòls amb diferents usos i diferents orígens geològics. Es pretén conèixer les propietats físico-químiques d'aquests sòls i la contribució dels diferents usos i orígens geològics del sòl respecte les emissions de diòxid de carboni. També s'avaluen les classes de capacitat agrològica i el coeficient de mineralització del carboni.

Avaluació ambiental del cicle del nitrogen a Catalunya: evolució 1997-2003 [Fitxer informàtic] / Anna Soy Rey
Soy Rey, Anna


Universitat de Girona. Facultat de Ciències, 2006
Un fitxer electrònic
Treball de recerca.

Aquesta memòria és un estudi sobre l'avaluació ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant l'evolució que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre país.

Capacitat de segrest de carboni dels sòls de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro (Baix Empordà) [Fitxer informàtic] / Ivan Planes Llull
Planes Llull, Ivan


Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2007
Un fitxer electrònic
Treball de recerca.

En l'actualitat s'està generant una consciència col·lectiva sobre les repercussions que pot tenir l'escalfament global causat pels gasos d'efecte hivernacle (GEH). Amb l'objectiu de reduir les emissions de CO2 (segon gas responsable del canvi climàtic) cap a l'atmosfera, s'estan buscant possibles embornals de carboni. El sòl tot i ser el principal reservori de carboni del planeta, mai s'ha considerat com un factor important per la reducció de les emissions de GEH. Amb aquest projecte es pretén concretar quina és la capacitat de segrest de carboni per part dels sòls de les zones de St. Feliu de Guíxols i la Vall d'Aro, prenent en consideració les diferents variables que puguin influenciar.

Les Deus sulfhídriques de Catalunya: estudi hidrogeològic previ / Josep Corominas i Blanch
Corominas i Blanch, Josep


En: Ausa. Vic. vol. IX, núm. 93 (1980) , p. 25-37 (Ciències) 
Bibliografia. Inclou taules amb els resultats de les anàlisis químiques.

En l'estudi hidrogeològic s'han considerat setze deus fredes (Cantallops, Bagà, La Pedra, Vilada, Sta. Mª de Matamala, Gombrèn, Ripoll, St. Joan de les Abadesses, St. Llorenç de la Muga, Banyoles, Mieres, Dosquers, St. Jaume de Llierca, La Font Santa de Torelló, Tona i St. Pere Sallavinera), i onze deus termals (Lés, Arties, Boí, Tredòs, Espot, Les Escaldes -Andorra-, St. Vicenç, Senillers, Ntra. Sra. de la Mercè, St. Climent Sescebes i la Puda de Montserrat). Constitueixen el 80 de les manifestacions sulfhídriques de Catalunya.

Estudi de paràmetres fisicoquímics de la riera de Santa Fe / Natàlia Sant Funk
Sant Funk, Natàlia


En: 078838 III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 1999. p. 137-138

Inclou una taula amb els resultats de les mostres d'aigua obtingudes.

Contingut en plom de les aigües i els sediments del Montseny / Xavier Font Cisteró, Manuel Viladevall i José M. Carmona Peréz. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospeccio Geològica, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona
Font Cisteró, Xavier


En: 078838 III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 1999. p. 107-111 : map., gràf.

Bibliografia.

Característiques hidrogeoquímiques de les aigües subterrànies i superficials del Montseny / José María Carmona Pérez, Xavier Font Cisterí, Elena Bisbal Gonzàlez, [et al.]. Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona



En: 078838 III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 1999. p. 99-106 : gràf

Bibliografia.

Estudi físico-químic de les aigües superficials de la conca del Besòs: 1985 / Eugeni Argemí, Rosa Sánchez, Teodora Tornos
Argemí i Morral, Eugeni


Granollers : Museu de Granollers, 1991
119 p. : il., gràf. ; 23 cm (Treballs del MDG. CCNN, 1) 
Tiratge: 500 exemplars. Bibliografia. Inclou dos annexos.
ISBN 84-87790-01-1